Isidre Rosset
L'Eco de Sitges (1997)

A la cantonada del carrer Nou amb el passeig de la Ribera s’obre una finestra enreixada emmarcant l’interior de la Galeria Àgora 3. Àgora evocador, nom grec que invita a la pràctica de les activitats cíviques així com a la reflexió entorn un objecte, al descobriment d’un nou discurs estètic i a la meditació filosòfica que nodreix el pensament pràctic i teòric de la nostra pregona existència.

L’acull d’aquest “quarto” de reixa ofereix una tribuna privilegiada, des d’on, tot contemplant la Punta, es pot captar d’instant fugisser, l’alegria que passa, contrastant-la amb la interpretació que cada artista ofereix a les parts de la casa convertida en fòrum de les arts. Dissabte passat aquesta àgora sitgetana presentà l’exposició de Waltraud Maczassek , artista nascuda a Frankfurt Main (Alemanya) que ha arrelat a Barcelona des de que s’hi estableix l’any 1967. Waltraud se sent atreta pel món de les arts, ja a Wisbaden inicia estudis d’art a d’institut pedagògic, estudis que anys més tard conclou a la Universitat de Barcelona amb la llicenciatura en Belles Arts. L’obra pictòrica d’aquesta artista conforma una trajectòria que parteix de l’estil figuratiu basat en la realitat més propera de bodegons i paisatges de caràcter realista però amb evident preocupació per la forma i el color, per la pintura mateixa com a mitjà expressiu. L’evolució posterior conduirà la pintura de Waltraud Maczassek cap una investigació profunda de les tècniques pictòriques i de les tècniques del gravat, un interès que obrirà el ventall a la realitat cercant noves vies d’expressió i coneixement. Una abstracció lírica o “una figuració essencialista” terme utilitzat en el catàleg raonat per Anna Guasch, crític d’art i professora d’història de l’Art de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on defineix el límits d’una pintura agosarada i lliure; una pintura oberta a les interpretacions i als suggeriments d’un públic interessat per l’enigma que contenen els traços, l’essència continguda que s’amaga en aquest espai il·lusori que és un quadre.

Les composicions de Waltraud Maczassek tenen una referència temàtica en el títol: “Arrels del passat”, “Cosmovisió”, “Espais i energies”, “Simbiosis” o “Entre el cel i la terra”, aquestes designacions però, no constrenyen l’observador, més aviat el menen cap una afirmació de l’obertura a aquest retall de món sintetitzat, essencialitat amb tècniques tradicionals com el tempera a l’ou, de pacient i acurada preparació, primer sobreposant capa rere capa per després llevar-ne l’anècdota fins arribar al resultat final, fonamentat en el gest organicista, transmissor d’un esperit nòrdic que s’ha vist irromput per la bellesa mediterrània, retornant a l’àgora grega amb un greu toc de racionalitat alemany.