En el paisatge interior, Waltraud Maczassek tracta de representar el més íntim de si mateix, les seves sensacions i emocions, el seu pensament. Crec que és precisament en aquesta transmissió del món íntim de l'artista a l'obra, on cal buscar el sentit últim de la pintura tan rica en matisos, tan treballada i virtuosa d'aquesta catalana d'adopció, una pintora que ha aconseguit un sincretisme, singular i bell, entre les seves arrels nòrdiques i la realitat mediterrània que va triar per desenvolupar la seva vida.

La seva pintura és més resultat d'un altre sincretisme que parteix d'una banda de formes que evoquen la naturalesa de manera més o menys precís com una cascada o una serralada i de l'altra, de l'emoció que això produeix en el seu ànim, i que capta amb sensibilitat prodigiosa.

Es tracta d'una pintora que se situa per ple dret en l'àmbit de la pintura de paisatge interior catalana, amb una aportació tremendament personal i sentida que pot ser considerada en proximitat a una figura de la talla d'Albert Ràfols Casamada.

Maria Lluïsa Borràs. El paisatge interior
Crític d'art - Exposició galeria Maragall (2002)