La pintura de Waltraud Maczassek és una expressió vital i artística de la seva relació amb la naturalesa, sobretot amb el Penedès, territori que coneix bé i sent profundament. Els seus quadres ho han plasmat en repetides ocasions i testifiquen la petjada emocional que aquest paisatge ha deixat en ella. D'aquest pòsit es nodreix la seva obra, treballada, com la terra, a força d'estrats, de capes de matèria i acrílic.

L'artista s'expressa mitjançant un llenguatge abstracte, en ocasions gestual com a tret de la seva pròpia implicació física. Però amb plena llibertat creadora, no esbiaixa, quan el quadre ho requereix, certes al·lusions més o menys vetllades, a alguns elements concrets de la realitat, meres presències capturades no ja directament del paisatge, sinó de la memòria, de les emocions que guarda d'ell.

Els colors de la terra, els grisos els blancs matisats, els blaus i les seves diferents tonalitats –en les teles inspirades en l'ortografia primigènia d'Islàndia-, dominen en l'obra de tarannà evocatiu i dicció cada vegada més essencial de Waltraud Maczassek.

Una pintura lírica, de tempo assossegat i mirada intensa a la naturalesa, als seus continus, encara que de vegades amb prou feines perceptibles canvis, a aquesta força renovadora, font de vida amb la qual ella s'identifica. Un sentiment que trasllada als seus quadres de forma metafòrica després d'haver-ho filtrat per l'intel·lecte perquè, més enllà de l'emoció, el terreny de l'artista és de la pintura. I en el llaura el seu camí.

Olga Espiguel
Crítica d'art - Exposició galeria Maragall (2004)