Teresa Costa-Gramunt
Escriptora
El passat 9 d'agost (2007) es va inaugurar a l'edifici Miramar de Sitges una exposició de pintures de Waltraud Maczassek , que es podrà visitar fins al 30 de setembre. Es tracta d'un extens recorregut pictòric de l'artista d'origen alemany que fa tants anys que està vinculada a les terres del Penedès, i també a Sitges. En una cinquantena d'obres se'ns presenta un trajecte que va des de la figuració fins a l'abstracció, sobretot del paisatge.
La "figuració" no sempre és l'estricta concreció de l'objecte pintat. Ni la "abstracció" - o conceptualització - tampoc han de ser una entelèquia, sinó que també pot ser una realitat " figurada ": imaginada, o distorsionada. I és que "la realitat", com a concepte absolut, és el tot inaprehensible sense la subjectivitat perceptiva. L'art més "figuratiu" ,més "objectiu", no representa tota la figuració possible. De la mateixa manera que l'art "abstracte "o e " conceptual" tampoc no deixen de ser un "prendre una forma", per més irreal que aquesta sembli. En aquest mateix context, raonar, comentar una obra d'art també és un fet " figurat",poc o molt subjectiu. L'art és polisèmic: L'obra conté en si mateixa diverses interpretacions. Una obra és rica i preserva la seva aura de misteri - què seria de la creació artística sense l'halo de misteri! - Quan no es deixa atrapar per una sola interpretació, cosa que la convertiria més en un "objecte" que en un "subjecte".
Patinir - impressionant l'exposició d'aquest artista de la XVI aquests dies al Museu del Prado - va ser el creador de l'autonomia del paisatge pictòric en els inicis de la modernitat. A partir d'ell, els diferents artistes van començar a expressar, a través de la pintura del paisatge, les seves pròpies idees sobre la naturalesa - tan misteriosa - , ja sigui considerant com a mirall de l'ànima, ja sigui en ella mateixa com a objecte a representar.
Ja tenim, doncs, dues opinions: la natura en ella mateixa, és a dir, externa a l'artista - observador, i la natura interioritzada per l'artista, que s'expressa en un paisatge imaginat, figurat, producte de la fantasia, o de l'ànim, o d'una vibració emocional... Però encara pot haver-hi un tercer camí per a la plasmació artística del paisatge: una fructífera simbiosi entre la impressió i l'expressió, entre l'extern i l'intern, entre el més o el menys figuratiu i el més o menys figurat...
Les últimes pintures de Waltraud Maczassek, uns paisatges poèticament gestuals en tants moments, sembla que vulguin anar per aquest camí de síntesi. D'una banda, l'artista s'afanya a captar el respir o la potència de la naturalesa que la presa, i alhora aquesta naturalesa es constitueix en imatge o projecció del seu propi respir i potència interior.
Un quadre seria una simple representació si no fos per un pols que el projecta més enllà. Es tracta d'una vibració que situa l'obra enllà de la seva estricta materialitat, d'una vibració que imanta l'obra artística. En tant que representació, doncs, ens podem quedar en la simple estètica superficial. Però també, i gràcies a una seducció, a una crida que surt de l'interior de la mateixa obra, els que contemplem una obra d'art podem deixar-nos trobar per la realitat oculta que pertany al que és intangible que està en l'origen de determinades obres.
En pintures com Fluir, Espais imaginaris, Infinites distàncies o Reflexos de Waltraud Maczassek (totes realitzades al 2007) ens ve a trobar aquesta energia oculta. És una energia immaterial que es fa visible en la vibració pictòrica que a més de visual gairebé resulta tàctil, sonora i olfactiva, i que ens sacseja amb la seva força, amb la seva llum. Aquestes i altres televisions exposades són instantànies d'unes fluctuacions vives. Aquestes pintures sense forma específica són com el món abans de concreta r- ( naturalesa en estadi primordial ), i alhora que plasmen el procés de la creació quan l'energia era encara matèria sense forma reflecteixen un misteri: la intel·ligència, i l'emoció de l'artista en l'acte mateix de la creació.
