Les pintures de Waltraud Maczassek no tanquen ni necessiten de la crossa conceptual o teòrica; parlen només de pintura valent-se dels utillatges de pintor i sobretot del seu poderós instint pictòric, barreja de passió i finalment control. Waltraud coneix bé els mitjans plàstics amb què s'enfronta i amb una actitud anímica, entre tel·lúrica i integradora, aconsegueix alliberar les seves obres de tota càrrega anecdòtica per elevar-les al nivell del simbòlic i abstracte.

Waltraud s'atreveix amb l'expressivitat d'una veladura, amb la força d'un traç, amb la potència d'un gest, amb el poder evocatiu d'un fragment per donar alè a la seva pintura, per conferir intensitat i per expressar la imatge, no definible mitjançant paraules, de la sensació reversible entre l'etern i el fugaç que ofereixen els seus espais amagats pel degoteig del temps. El seu "figuració essencialista" ofereix efectivament una nova lectura i interpretació de la realitat orgànica.

Anna Guasch
Crítica d'Art