Redacció
el 3 de vuit - Waltraud Maczassek exposa des de demà a la galeria Àgora 3 de Sitges (1997)
La galeria d’art Àgora 3 de Sitges inaugura demà a 2/4 de 8 del vespre, una exposició de pintures i gravats de la pintora Vilafranquina d’origen alemany Waltraud Maczassek, la qual es podrà visitar fins al proper dia set d’agost.
En el catàleg d’aquesta exposició la crítica d’art i professora d’Història de l’Art de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Anna Guasch, assenyala que la sèrie d’obres de Maczassek mostra en aquesta exposició sitgetana després d’un llarg silenci en el que la pintora ha anat depurant el seu estil, essencialitzant les seves formes, oblidant la seva formació clàssica i desdibuixant formes apreses des de la correcció acadèmica, “segueixen destil·lant ofici, mestratge, però sobretot grans dosis de sensibilitat, de passió continguda, de lliure creativitat més enllà dels dictats de modes conjunturals o retòriques a l’ús”.
Per a Guasch, les obres de Waltraud Maczassek no tan sols segueixen els seus propis dictats interns, si no que al mateix temps “no oculten la coexistència i l’entrecreuament de tradicions pictòriques dispars a cavall entre un mediterranisme d’adopció i unes arrels nòrdiques que acaben erosionant el seu component purament introspectiu i que confereixen a l’obra una poderosa complexitat”
El primer que crida l’atenció quan hom se situa davant de les obres de la pintora vilafranquina es, per a Guasch, la manera amb que ha aconseguit alliberar el fons de les seves pintures, la manera amb què ha anat conquerint de mica en mica la claredat, per damunt dels tons ombrívols de les seves primeres creacions. “Waltraud no tan sols ha sotmès els fons de les seves obres a un procés d’essencialització gairebé diríem d’abstracció, sinó que aquest procés també a les formes, als diferents elements figuratius que semblen flotar –alguns de caràcter més rígidament traçats amb regle i compàs – sense referències de perspectiva, sense contrapunts formals dintre de l’espai buit del fons”.
Guasch segueix explicant que Waltraud utilitza a molt pocs referents iconogràfics, però que mitjançant aquests escassos referents activa l’espai, el recorre d’energia i l’inunda de formes orgàniques que al·ludeixen al creixement, a la gestació, a la fecunditat i, en darrer terme, a la vida. “les pintures de Waltraud no reclouen ni necessiten de la muleta conceptual o teòrica; parlen solament de pintura fent servir els utillatges del pintor i sobretot el seu poderós instint pictòric, mixtura de passió i finalment control. Waltraud coneix bé els mitjans plàstics contra els quals s’enfronta i amb una actitud anímica, entre tel·lúrica i integradora, aconsegueix alliberar a les seves obres de tota càrrega anecdòtica per elevar-les al nivell del simbòlic i de l’abstracte”.
