Waltraud Maczassek
BASF (1998)

Per crear les meves obres m'inspiro sovint al món orgànic, en la natura que m'ha envoltat directament durant molts anys i que em fa recordar sensacions viscudes i sentides. Sempre m'ha cridat l'atenció la multiplicitat de les formes naturals, els seus ritmes, les seves estructures i sobretot la seva regularitat, on tot té raó de ser i res és gratuït.

La natura va íntimament lligada a nosaltres, està a l'interior nostre i ens embolica. Depenem d'ella, encara que de vegades ho oblidem. Des de sempre, tots els pobles i cultures molt distants entre si en lloc i temps l'han oblidat com a essència del misteri de la vida. No intento copiar les formes naturals, sinó les utilitzo com a punt de partida. Són formes que reneixen en la meva memòria que ha passat pels filtres de la meva visió, de la meva energia i de la meva sensibilitat. Quan intentem comunicar-nos mitjançant paraules succeeix alguna cosa semblant, tota adopta el caire de la nostra particular percepció del món. Expressar-me mitjançant formes, traços i colors resulta molt més lliure i molt més individual que expressar-me mitjançant paraules. Però al mateix temps resulta més enigmàtic, perquè les formes que sorgeixen de la nostra ment no han de ser convencions.

Sovint em pregunto quina estranya força ens empeny a crear, sigui música, poemes o organitzar formes i colors, i intueixo que crear és aprendre, és observar, és reflexionar i expressar mitjançant els sentits i l'intel·lecte el que ens envolta i ens commou.