Redacció
el 3 de vuit - Formes filtrades amb energia i sensibilitat en els treballs de Waltraud Maczassek (2000)

La pintora penedesenca ha exposat Wiesbaden, la ciutat alemanya on va realitzar els seus primers estudis d’art, les seves darreres obres.

La galeria Winter de Wiesbaden (alemanya) va cloure fa dues setmanes una exposició dels treballs mes recents de la pintora penedesenca Waltraud Maczassek després d’haver-los mostrat al públic al llarg d’un mes i escaig. Maczassek havia preparat amb especial cura aquesta mostra perquè per a ella representava un retorn a la ciutat on havia cursat els primers estudis d’art abans que deixés Frankfurt –la seva ciutat natal- i s’instal·lés definitivament a Catalunya el 1967. Així mateix, l’exposició a la galeria Winter representa la consolidació del nou enfocament pictòric de Waltraud Maczassek iniciat a meitat dels 90. I és que durant els cursos de llicenciatura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (1991-96) la seva pintura va fer un gir més que notable i dels seus primers paisatges construïts a cop de pinzellada de color la seva obra va passar a fer-se ressò dels aspectes més subtils de l’entorn natural, posant atenció sobretot en els ritmes i les estructures.

Tanmateix, aquest canvi s’observa també per la incorporació en la seva pintura de qüestions de caràcter intel·lectual que es combinen amb les purament sensorials. El repertori pictòric de Maczassek sol fer referència al diàleg natura-cultura i a la constant iterrelació de l’ésser amb allò que l’envolta. En la introducció del catàleg de la exposició de Wiestaben, l’artista declara “Per crear les meves peces parteixo sovint de formes orgàniques. Sempre m’han impressionat la immensa quantitat de formes naturals que existeixen amb llurs ritmes, estructures i sobretot llur regularitat, on tot té un sentit i res és sobrer. Hi estem lligats, a la natura, tant perquè és al nostre interior com perquè ens envolta. Des de temps immemorials, hom ha cercat en la Natura la resposta del secret de la vida i de l’existència. (...) Jo no pretenc copiar les formes de la natura, sinó prendre-les com a punt de partida. Hi ha formes que emergeixen del record i que transformo lliurament, n’hi ha d’altre que són filtrades a través de la vista però també a través de la meva energia i la meva sensibilitat. (...)"

Sovint em pregunto quina força ens impulsa a crear, sigui música, poesia o la consecució de formes plàstiques. Per a mi és tot un procés d’aprenentatge, d’observació i de reflexió expressar amb els sentits i l’intel.lecte allò que ens envolta i ens commou”.