Anne Stephan-Chlustin
Wiesbadener Kurier -Motius inclinats pel vent (2001)

Exposició Waltraud Maczassek

L'artista crea un desbordant riquesa de color, com ocre, groc, taronja o vermellós de terracota. Les seves obres recorden el colorit de paisatges d'Espanya, la terra que la pintora va escollir com a segona pàtria.

Els llenços mostren càlids matisos de terracota, propi de l'espai mediterrani, pigments naturals com suavitzats pel sol. Si en els seus llenços no hagués només aquesta bellesa de color podria ser banal, però en aquesta pintura hi ha intensitat així com la voluntat d'experimentació amb diferents materials i tècniques. Les seves pintures es mostren actualment a la galeria Winter.

Són quadres amb relleus matèrics que mostren abstraccions, però al mateix temps suggereixen determinades figuracions. En el quadre matèric "Traçats" s'entreveuen gestos enèrgics, esquinçats en la matèria, obrint profunds solcs en l'espai horitzontal. Incertes formes figuratives sorgeixen dels espais saturats de color i posen accents, com les formes naturals de vegetació, en un paisatge erm.

Un Díptic que està dins de la mateixa línia que es titula "territoris del Silenci" ens explica una mica més sobre aquestes formes que integrats en un paisatge apareixen torts pel vent. Hi ha formes que emergeixen mitjançant traçats efímers de Grafit de les articulades superfícies del paisatge, les tonalitats tenen una gamma que va de l'ocre, al terracota fins l'òxid, suavitzats mitjançant una delicada veladura blanca. Només hi ha un pas d'aquestes pintures al collage que sembla una continuació lògica. Hi apareixen elements implantats en els seus espais pictòrics com, grans, sorra, teixits naturals, restes de fusta o bé escorces o altres formes de vegetació dels seus paisatges escollit. En altres llenços s'integren formes geomètriques en l'espai pictòric, en una tectònica que recorda l'arcaic. A " Espai Blau " un blau mediterrani en forma d'angle i en un lloc inesperat marca la composició d'un misteriós paisatge urbà, mentre que en el quadre" Camí d'una vida" la composició queda marcada per una ampla franja en forma de sòcol. El llenç "Superposicions amb espai obert" té una sorprenent profunditat, com si es tractés d'una finestra oberta. Elements narratius com mapes de ciutats i paisatges queden solapats per fenòmens de la natura i del paisatge. De manera que es constitueix un diàleg ple de tensió que oposa la realitat clara i concisa amb la natura i el paisatge.