Vinyet Panyella
L’eco de Sitges (2000)

La pintura de Waltraud Maczassek, una trajectòria en curs, amb anotacions sobre la suite cartogràfica

Al llarg dels darrers anys, en contemplar l’evolució de la pintura de Waltraud Maczassek, em venia a la memòria un text poètic de R. M. Rilke titulat Ein frauen schicksal, és a dir, Un destí de dona. No pas pel sentit global del poema, perquè en tot cas la trajectòria de Waltraud n’és el cas justament oposat, ni per un dels versos més colpidors, que fa Da stand sie fremd... (...I allí quedà, estrangera...), sinó per la idea pròpiament del destí que configura, al capdavall, la vida de l’artista.

Tot el camí recorregut fins avui mateix per aquesta pintora ha estat constant afirmació de la voluntat creativa a partir de dues premisses: l’una, la tradició del pensament artístic, que tant bé coneix; l’altra, la de l’esforç i del treball per continuar avançant i afermant la pròpia personalitat. El que veiem en aquesta exposició que ara s’inaugura n’és la conseqüència i l’estadi natural del procés creatiu.

Es tracta d’una exposició que mostra l’estat actual del procés evolutiu de la pintura de Waltraud Maczassek. La seva pintura es mou en la dualitat d’un llenguatge fragmentat per l’ús múltiple i plural de les diverses tècniques descriptives, com una metàfora de la fragmentació del món contemporani, i en el rerefons conceptual que totes les seves obres contenen i transmeten. La pluralitat de llenguatges i l’harmonia cromàtica subratllen i potencien al màxim la càrrega conceptual de l’obra. La recerca i l’esforç es troben, també, en tots i cadascun dels quadres exposats. Una altra de les capacitats de la pintura de Maczassek és de la comunicació, defugint l’hermetisme i atorgant les claus de la contemplació de l’obra a partir d’un seguit de títols que tenen molt de concreció lírica. La seva és una manera de pintar que es mostra en tres característiques: la simplicitat, el control i la gran contenció que l’obra realitzada manifesta. En el text que he escrit per al catàleg de l’exposició he volgut subratllar un determinat caràcter literari de la pintura de Maczassek, ja que la utilització simultània de tot un seguit d’elements incorporats juntament amb els que són creats de nou configuren una particularitat manera de fer; si em referís a un text literari ho faria invocant la intertextualitat.

El títol amb què he intentat definir el moment present de la seva pintura no és equívoc: La lírica conceptual de Waltraud Maczassek. Un exercici crític. La pluralitat de tècniques i llenguatges i l’harmonia conceptual i formal s’esdevenen a partir de la tensió, equilibrada de tot un seguit de dualitats que formen part de les idees de les que l’artista parteix: naixement/mort, raó/impuls, recerca terrenal/reflexió sobre l’univers, creixement lliure de la natura/acció del temps, impacte del món exterior/introspecció reflexiva de l’acte creatiu. Totes aquestes dualitats, s’aboquen alhora en el darrer tram de l’obra de Maczassek gairebé concentrat en un sol arquetipus creatiu: el de l’univers de les cartografies. Aquest és el moment actual de l’obra de l’artista, moment obert, del qual crec que calen esperar successions diverses. És un espai que amb ha fet seu en el context de la pintura contemporània actual. Des de que el món és món, totes les civilitzacions han deixat la seva empremta en la cartografia.

És a dir, en la voluntat d’interpretació de l’univers conegut a partir de les dimensions perceptibles de l’espai, Waltraud Maczassek ho fa des de la reinterpretació d’espais coneguts retornant vers l’essència interpretativa, reinventant els camins i els paisatges, i deixant-hi l’empremta de la seva percepció i recerca conceptual. És per això que, finalment, retornem al poema de Rilke, per contradir-lo, perquè Waltraud Maczassek ha trobat de fa molt temps el seu destí d’artista, i el segueix amb la tenacitat, la fidelitat i la creativitat que li atorguen un nom propi en el complex panorama artístic dels nostres dies.

* Text corresponent a la presentació de l’exposició de pintura de Waltraud Maczassek. Galeria Àgora. 22 de juliol de 2000