Albert Roca
L'Eco de Sitges - Waltraud Maczassek exposa la seva obra recent a l’Edifici Miramar (2004)

“Considero que la pintura és una forma de comunicació”
Durant aquest mesos d’estiu i fines el 30 de setembre l’Edifici Miramar acull una exposició molt especial d’una dona molt sensible. Ella és la pintora Waltraud Maczassek, que després de molts anys treballant ha arribat al zenit de la seva trajectòria on se sent molt còmode pintant i tracta de comunicar-se amb el públic, que digui la paraula final al missatge interior de cada peça artística.

Aquest és el fruit final d’una llarga història que es va iniciar ja fa molts anys a Alemanya on va néixer, i on va tenir els primers contactes pictòrics amb la disciplina figurativa, fins que després, va arribar a Espanya, on va formar la seva família i va anar desplaçant-se fons el món abstracte, que domina amb mestria.

En definitiva, molts anys d’aprenentatge i de camí interior, “fins a trobar la seva identitat pictòrica, que no té unes influències concretes, ja que s’ha alimentat en sí mateixa, en cada pinzellada que he anat fent. Intento allunyar-me del vessant comercial. No busco d’entrada que el meu quadre agradi al públic, ha d’agradar-me a mi mateixa, el més important és que comuniqui”. Un fet que ella treballa amb l’abstracte a través d’una sèrie de pinzellades que es deixen portar al propi quadre “Després d’haver iniciat un quadre hi ha un moment que ell és el que et va marcant les pautes, com si tingués vida pròpia. Aleshores hi ha la meva tasca de fer-lo reposar durant uns quants dies, i anar afegint detalls, fins que hi ha un moment que ja està. Ha finalitzat”. Per assolir aquest esperat resultat final Waltraud considera que s’ha de tenir una gran passió i dedicació pel món pictòric, un gran sentit d’autoexigència i de superació, en la que l’actual camí artístic és ben conegut per tots però el futur és desconegut per ella mateixa ja que hi ha encara moltes coses per descobrir. En les seves inspiracions la naturalesa de la qual s’envolta, ocupa un espai molt privilegiat, en la que li sedueixen els quatre elements com l’aigua, la terra o l’aire, així com l’alquímia, que va arribar molt endins al psicòleg Jung que ella manifesta de forma clara i poètica en els seus gravats. Un altre fet que Maczassek troba fonamental a l’hora de ser pintor és tenir sensibilitat i força, un dualisme que permet arribar fins el final en els quadres i transmetre emocions i comunicació amb el públic.

Waltraud Maczassek recorda amb estima que la seva primera exposició “va ser el 1989 a la Galeria Àgora 3, que aprecio de tot cor”. A partir d’aleshores hi hagut moltes pinzellades, hores dedicades a pintar i preparar exposicions, en les quals ha après moltes coses. Per damunt de totes elles definir la seva passió a través d’una imatge molt concreta i especial.