Mireia Guillaumes
Bonart - Els mons intermedis de Waltraud Maczassek (2000)
La pintura de Waltraud Maczassek és una pintura que camina equilibradament i sense tentines per la fina línia que separa els extrems. Enmig de les dualitats entre figuració i abstracció, colors càlids i freds, pinzell o raspats, l’artista busca la potencialitat d’aquest món intermedi la riquesa del qual rau precisament a saber projectar tots els seus matisos.
LA PARAULA JUSTA. No es pot dir que l’autor contemporani ho tingui fàcil. Sí que és veritat que, ara més que mai, l’artista té al seu abast múltiples mitjans per deixar que creativitat i imaginació s’esplaïn i, trancant fronteres, trenquin perjudicis però, lluny de ser un avantatge, aquest fet es pot convertir en el gran handicap de l’artista actual que sap que, quan obre la boca, ha de ser per dir necessàriament la paraula justa.
D’aquest punt parteixen les obres d’aquesta artista nascuda a Frankfurt però resident actualment a Barcelona, i el que sorprèn és que Maczassek sigui capaç de trobar aquesta paraula justa tot vagant per un món on aigua, aire i terra barregen textures i es reinterpreten conceptualment a través de la pintura.
ESPAIS FLUCTUANTS. Llicenciada en Belles Arts, Maczassek comença activitat expositiva a finals del anys 80 recorrent sales i galeria d’arreu de Catalunya, a banda d’exposicions en l’àmbit internacional, fent gala d’un mediterranisme d’arrels nòrdiques exemplificat sobretot en el bon ús de la gamma de blaus. Uns blaus que li permeten establir contacte directe amb espais fluctuants on es deixen sentir els orígens del món, la mística inherent a les atmosferes boiroses i la fredor que recorda les gelors de llocs perduts i retrobats a través de la pinzellada.
PLANS DE PERSONALITAT. Llavors entren en acció els raspats i els gratatges fets amb intenció, els gravats amb línies cal·ligràfiques, que aboquen sobre l’obra la profunditats formal i la gestualitat estètica. Ja siguin soles o en conjunt, les obres fan gala d’una individualitat només explicable per la gran curiositat amb què l’artista desenvolupa cada pàtina, cada pla i cada fragment. Movent-se per mons intermedis, Waltraud Maczassek aconsegueix que les obres resultants siguin tan intemporals com pròpia concepció de la pintura.
