Raül Magí
El Punt (2007)

Paisatges des de l'ànima
Waltraud Maczassek explora a fons el territori i el transforma en sentiment. Arrelada al seu entorn, el qual coneix i estima pel seu treball en el món del vi, Waltraud Maczassek assumeix la difícil missió de comunicar a les teles els seus paisatges interiors. I ho fa bevent del mateix territori, pintant escenaris sense temps ni espai que transmeten els estats de l'ànima, el fluir de la vida i les relacions ancestrals entre l'home i la natura. L'Edifici Miramar de Sitges aplega en una àmplia mostra la producció última i més madura d'aquesta artista alemanya establerta a Catalunya.

Pocs artistes poden presumir de tenir un vi propi. Waltraud Maczassek el té, per la seva vinculació familiar a la casa Torres. Diu la nota de tast que «el Waltraud es caracteritza pel paladar voluptuós i pel gust alegre i prolongat, en què s'aprecien fines notes florals, d'espècies i de bosc». Aquest vi blanc coincidiria amb els llenços de la pintora en les connotacions naturals, però no en la voluptuositat. Més aviat al contrari. Maczassek ofereix composicions profundes, reflexives, que beuen d'una interiorització fonda d'un paisatge, possiblement el de la vinya penedesenca, que s'ha fos en els seus propis paisatges interiors. «Són espais viscuts i captats a través dels sentits, obres de la naturalesa que es poden veure, olorar, tocar i on han intervingut els elements», indica. Amb aquestes referències, l'espectador es perdrà en la infinitat del no-temps i el no-espai, en paisatges simbòlics i fragments de memòria que l'artista traça amb decisió. No en va els solcs profunds que infringeix en la pintura, tal com l'arada llaura els camps, en els tons ocres i terrosos, sovint farcits en collages que evoquen rastres orgànics. Peces com ara Erosió o Boires il·lustren aquestes ferides del territori, que enllacen amb altres composicions en què l'artista aporta un contingut ancestral mitjançant signes ètnics. És, en aquest cas, un referent atàvic que connecta directament amb els orígens, la profunditat de la terra i la seva connexió ineludible amb l'home. En aquest seu llenguatge simbòlic, l'artista sempre ofereix una idea. Així, per exemple, el fluir de la vida es representa amb l'aigua. «Waltraud Maczassek trenca la divisió tòpica entre abstracció i figuració perquè va més enllà del paisatge i esdevé antipaisatgista; partint de la natura desconstrueix el paisatge per oferir amb sensibilitat una pintura quasi musical.» És la reflexió del comissari, Francesc Miralles.

El recorregut de l'exhibició inclou algunes de les primeres obres de l'artista alemanya. La dedicació al negoci del vi va significar un parèntesi, però Maczassek va reprendre més tard els pinzells amb força renovada i una gran personalitat, deixant enrere aquella primera figuració a cavall entre el cézannisme i el cubisme. Miralles destaca de la pintora l'arrelament a l'entorn, una característica que l'apropa als grans mestres. «Només es pot ser internacional quan s'és extremadament local», assevera. Dijous, l'artista va agrair la col·laboració de la galeria Àgora 3 de Sitges, on durant molts anys va donar a conèixer el seu treball. L'exposició estarà oberta fins al 30 de setembre.