Josep M. Cadena
El Periódico de Catalunya (2007)

Encara que nascuda a Frankfurt i de família alemanya, com a pintora Waltraud Maczassek és filla dels paisatges del Penedès i del Garraf. Amb ells ha aconseguit la major plasmació de la seva sensibilitat; primer amb temptejos impressionistes, expressionistes i àdhuc cubistes, doncs buscava la seva dicció més pròpia, però des de fa anys amb la integració de la vibració de la llum en l'afany de la terra per donar fruits. El seu paisatgisme no parteix de la representació dels vist, sinó del sentit i després projectat amb voluntat de fer-ho representatiu d'aquest agraït retorn del matèric cap a l'impuls que va anar la seva raó de ser.

Fins al 30 de Setembre, en les àmplies i ben disposades sales del pis superior de l'edifici Miramar de Sitges, Waltraud Maczassek exposa un ampli nombre d'obres. La majoria, realitzades en grans formats, són recents, encara que presenta algunes d'anys anteriors fins a arribar a representacions de les seves primeres obres i a una sèrie de gravats. Un excel·lent catàleg en el qual Francesc Miralles estudia l'obra de l'artista, i en el qual col·laboren Jordi Baijet, alcalde de Sitges i l'escriptora Carme Riera, completa la mostra.

La pintora estableix que el paisatge és, en essència, un valor moral i ètic, un concepte de vida en què cada persona sent que no pot deixar d'estar relacionada amb unes altres. Cert que en alguns dels seus quadres es pot advertir l'individualisme de les sensacions a través del caure de la seva cascada, el vapor d'aigua i la boira, la corba amable d'unes muntanyes i la presència humana a través de signes que recorden les primeres inscripcions sobre el transcórrer de la vida, però el que transcendeix és que a partir del més proper resulta factible – jo diria que és imprescindible – inserir-se en la immensitat de la global existència en la qual participem tots. I en fer-ho no anul·lem el propi, sinó que ho enriquim. I amb la pintura de Waltraud Maczassek pot aconseguir-se.