José García Reyes
Travelport - La recerca intuïtiva del desconegut (2008)

La recerca intuïtiva del desconegut

En fugaç repàs a l'obra de Waltraud, observem que l'evolució i complexitat del seu art en el transcurs de pocs anys és profunda. Des dels paisatges rurals i els espais de grans urbs dels anys noranta als espais de la dècada actual, es percep l'acte conscient de recerca interior que ha realitzat l'artista. Va abandonant la forma recognoscible, adherida a la figuració, i s'endinsa en el desconegut, el primigeni. Intuïm que és menester coratge per emprendre aquesta travessia discorre per àrids camins en soledat palpable.

L'abstracció no només es representa en l'absència de forma, Waltraud la plasma en espais indefinits que també suggereixen temps. Els seus paisatges són ressons de concrecions tangibles filtrats per la seva especial sentir (Paisatge interior, Memòria d'un espai, Cartografia II o Espais perduts), a vegades les seves teles es mostren impel·lides d'un fluir matèric ( Fluir I, II, Sorgir de les aigües) que els infonen moviment turbulent, confús i boirós, metàfora plàstica de qualsevol trajectòria vital humana. D'altra banda, també trobem en la seva obra dualitat, concreció, estructures, trets, i indicis d'orígens que tot i ser irreconeixibles, proporcionen cert equilibri en l'inestable transcórrer nostre. Exemple d'això, són les expressions estètiques de Construccions, Sediments, Arquitectures, Petjades. En elles ens reconforta algun indici familiar, esperançador que assossega l'ànim.

És més que evident la sòlida formació acadèmica de l'artista, ben versada i procliu tant al "Genet blau", com a "Expressionisme abstracte" nord-americà, a més d'altres influències d'aquestes latituds. Per a ella, l'expressió artística és la síntesi del seu bagatge personal i intel·lectual que transformarà l'entorn físic que l'envolta o del que esdevindrà el mateix quadre que en essència és també reflexió, introspecció amb el medi sense eludir el diàleg amb les qüestions metafísiques.

La definició que Waltraud fa de l'Art és completament exacta i ajustada a la modernitat: "L'Art ha de sorprendre".

"El llenguatge de la pintura és molt complex: després del que veuen els nostres ulls l'espectador avisat percep moltes coses: l'estat d'ànim de l'artista, la seva sensibilitat i força, el món que l' envolta. Una bona pintura és tan real com la vida mateixa. L'art no és un mer element decoratiu, sinó que està obligat a sorprendre i més encara, a fer pensar"