| |
El So de l'Origen
L'art sempre ha tractat de donar resposta a l'interrogant que encarnava la seva pròpia relació amb la natura. La cèlebre paradoxa en la qual no se sap si la pintura del
quattrocento representa el paisatge toscà o,per contra aquest imita les obres mestres renaixentistes és, en realitat, una paradoxa tan antiga com el mateix art. El millor art vol ser natura amb tanta passió com desitja reconèixe's en alguna cosa diferent, potser una altra pell, potser una altra comporta. Una altra naturalesa, servidora, continuadora o exaltadora d'aquella originària. No hi ha artista autèntic que no gaudeixi o no pateixi en viure aquesta tensió, i que no reconegui el seu treball com un camí de retorn a un origen del que desconeix gairebé tot.
En el millor dels casos no és un camí que es bifurqui en un sender figuratiu i altre abstracte. Hauríem oblidar d'una vegada aquest antagonisme per recordar que el desafiament fascinant de l'artista és la metamorfosi: el viatge per les formes, el fil invisible que cus els temps i els mons.
M'agrada en la pintura de Waltraud Maczassek seva devoció per la metamorfosi. Ella sembla buscar la vida oculta de la natura amb el
|
|
propòsit, encertat, de trobar les regions possibles per a l'art. La seva pintura vol veure l'existència des d'aquesta perspectiva interior en què s'esvaeixen les fronteres amb que l'ull purament utilitari separa les coses i els elements. En aquesta vida oculta que Waltraud investiga la casa o la ciutat no estan allunyats de la terra profunda, de la mateixa manera que una gota d' aigua conté cent estrelles.
Aquesta intuïció de la metamorfosi fomenta la dissolució de límits que fa tan atractiva la pintura de Waltraud Maczassek. En contemplar les seves obres se'ns suggereix que la naturalesa batega d'una manera que cal descobrir lentament. És, per dir-ho, una pintura que escolta amb infinita paciència aquests batecs que després, transformats en veus de colors, arriben a nosaltres amb una admirable delicadesa i elegància. I també finalment podrem intuir que, al fons d'aquestes veus, jeu el so de l'origen.
Rafael Argullol
Escriptor i filòso
|
|
| |
La pintura d'Waltraut Maczassek és una expressió vital i artística de la seva relació amb la naturalesa, sobretot amb el Penedès, territori que coneix bé i sent profundament. Els seus quadres ho han plasmat en repetides ocasions i alestiguan l'empremta emocional que aquest paisatge ha deixat en ella. D'aquest pas es nodreix la seva obra, treballada, com la terra, a força d'estrats, de capes de matèria i acrílic. L'artista s'expressa mitjançant llenguatge abstracte, en ocasions gestual com a tret de la seva pròpia implicació física. Però, amb plena llibertat creadora, no defuig, quan el quadre ho requereix, certes al·lusions més o menys velades, a alguns elements concrets de la realitat, meres presències capturades no ja directament del paisatge, sinó de la memòria, de les emocions que guarda d'ell...
|
|
Els colors de la terra, els grisos, els blancs matisats, els blaus i les seves diferents tonalitats - en les teles inspirades en l'orografia primigènia d'Islàndia - dominen en l'obra de tarannà evocatiu i dicció cada vegada més essencial de Waltraut Maczassek. Una pintura lírica, de tempo assossegat i mirada intensa a la naturalesa, als seus continus, encara que de vegades amb prou feines percebibles canvis..., a aquesta força renovadora, font de vida amb què ella s'identifica. Un sentiment que trasllada als seus quadres de forma metafòrica després d'haver filtrat per l'intel·lecte perquè, més enllà de l'emoció, elterreny de l'artista és el de la pintura. I en ell llaura el seu camí.
Olga Spiegel |
|
