La creació artística ofereix diverses interpretacions. En el cas de Waltraud Maczassek, podem veure la seva obra en conjunt com un procés de gènesi, com un desenvolupament que ens porta d'unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d'art, a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins amagar-se en un nivell invisible del quadre. No és un fruit que sorgeixi sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior.

El seu art concilia allò de apolini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l'ordre sap també que no s'ha d'oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l'abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d'aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, alhora, de la fluïdesa seguida per l'artista i, en una altra escala, s'esdevé en cada un dels quadres. Els espais són, alguns cops, masses difuses de color de filiació informalista, i en diversos quadres l'artista dóna fe d'aquesta atracció per la lliure col·locació del pigment i del traç. La forma - a eludir al que suggeria Miquel Àngel de l'existència oculta de la forma escultural dins de la pedra - jeu, indiferenciada, en els magmes, els remolins i fons de l'espai. D'aquí el seu caràcter de germen del orgànic, en la barreja de traços, taques, colors i diferents tonalitats. Aquest seria el punt de partida en el procés que podem establir conceptualment de l'obra de Waltraud. Observem com, en altres obres, ens dóna imatges d'una altra fase que suggereix una etapa posterior del desenvolupament, en què albiren una configuració geomètrica de les formes: grans cercles que ocupen tot l'espai, o que es limiten a aparèixer dins d'ell, rectangles o construccions amb rectes més irregulars. És la fase de la construcció. Tot art implica construcció, però aspira que l'encofrat i la carcassa acabin desapareixent, i l'obra es sostingui, ingràvida. Els cossos suren i l'espai del quadre no és ja l'espai de la vida real. I nosaltres mateixos, espectadors d'aquests quadres, tenim la sensació de la nostra pròpia ingravidesa.

El punt conceptual d'arribada serà el de la conciliació dels contraris. La serenitat, les aigües calmes que no deixen, però, de fluir. Signes d'aquesta inquietud, d'aquest anhel, denoten una necessitat espiritual. Tot flueix, i no hem de deixar-nos atrapar per les coses, per a res que impedeixi la identificació amb el cosmos, evocat en aquestes pintures, per fluir també. Apareixen taques o traços que poblen l'espai i creixen harmònicament, amb ritmes musicals de fina sensibilitat. La música és sempre l'últim i més profund estadi de l'obra d'art. Una música silenciosa, que només podem sentir si nosaltres, física i mentalment, romanem en el mateix silenci que guarda l'obra.

Aquestes tres fases estan implícites en cadascuna d'aquestes obres, han passat per elles i, al mateix temps, podem observar en el conjunt, vist com una sola obra. Són diferents moments d'identificació amb el cosmos, que produeixen la sensació d'universos paral · lels en constant creixement. La producció de Waltraud Maczassek constitueix, en conjunt, una unitat i, al mateix temps, com en tota realització veritablement creativa, cada quadre és una entitat diferent i autosuficient, que hem de considerar única. La creació artística sempre és realitzada en un procés en què el creador opera en un pla on l'espai interior, el de la seva ment, és un amb l'exterior. Espai i temps es donen fora en el moment de la creació per a l'artista, com ho faran en la contemplació atenta de l'espectador.

José Corredor-Matheos
Comisario de la exposición

...............................................................................................................................................................................

Dossier de l'Exposició

Dels cinc sentits corporals, el de la vista és el més espiritual, el que respecta més l'objecte, el que manté a més distància i el que aporta més informació a la ment. El fenomen òptic és importantíssim per a la vida de l'ésser humà tant en el nivell pràctic com en l'espiritual en totes les seves gradacions i nivells. Veure és el component bàsic del coneixement pel que captem, aprenem la realitat que ens envolta i en certa mesura la fem nostra, la contemplem. No és banal que L'itinerari de la ment cap a Déu - és el títol del principal llibre de Sant Bonaventura - trobi la seva culminació en la contemplació, la theoria de què parlava Plató quan invitava els seus a transcendir el món de les imatges, que són sonbras, per arribar al de les idees, que donen substància i solidesa a les imatges.

Mai hem de menysprear el fenomen òptic, i menys els que estimem les arts visuals, com van fer alguns platònics, perquè la vida i el visual és capital per a les catàlisi del fenomen material i la transcendència. No hi ha bellesa sense forma. No oblidem que la nostra paraula " bell " ve de formosus, dotat de forma. No obstant això, en l'Itinerari de la ment se'ns incita a no quedar-nos en la immediatesa de les simples aparences, del que fenomenològic, i anar més lluny, indagar amb ànsia el que hi ha més endins i més lluny del que veiem. Crec que la pintura d' Waltraud Maczassek , si la il·luminem amb aquest teorema, adquireix, almenys per a mi, un significat nou i profund. Waltraud no es queda mai en l'epidermis de les coses, la superficialitat del fenomen. Transcendeix tot el que veu i tot el que plasma. Quan Waltraud juga amb les formes i els colors, ho fa amb l'afany d'inquirir el que hi ha més enllà, més al fons i escodrinyar també les interconnexions que es formen sorprenentment quan diversos elements del cosmos interactuen entre si. Darrere de la pintura d' Waltraud moltes vegades pot intuir-se un microcosmos pel que ella, o un altre en el seu lloc, ha observat les cèl·lules o els teixits orgànics, o un potentíssim telescopi d'observatori astronòmic que ens permet entreveure galàxies en formació, mapes de tensions isobàriques que s'interposen sense fondre entre elles i desapareixen, pluges torrencials sobre cap lloc, cataractes i salts aquàtics paisatges terrestres o marins indefinits per la llunyania. Altres vegades ens mostra parets pinedes o despintades, escrostonades, pel temps i la incúria, susceptibles de convertir-se en suport de enigmàtics missatges de signes arcaics, el significat és escapa. Però Waltraud no només busca esforçadament, també troba. En la seva pintura es mostren simultàniament les dues facetes, la indagació i la troballa. En els seus quadres veiem harmonies i arpegis, de color mat, que sense brillar ni ferir arriben a l'ànima, tensions d'equilibris i desequilibris que sense dramatismes inútils expressen sentiments contrastats, textures i rugositats sobre superfícies planes enormement treballades emulant l'erosió del temps geològic. En el treball artístic de Waltraud veig també un esforç i una plasmació d'idees i sentiments molt personals de l'artista, que sense sortir del seu món plàstic a base d' incrustar nous elements a la seva pintura i conjugant-los amb ella, servint-se del collage , ens parla de temes que la emocionen i aconsegueix comunicar la seva emoció. La pintura d' Waltraud no és freda ni distant. No és mediterrània, això es veu a primera vista, però és culta, reflexiva, educada i suggerent com la comuna idiosincràsia de la seva Frankfurt natal o del Wiesbaden on es va educar com pintora. En art els gens manen molt.

El to de la pintura de Waltraud és sempre elegant, contingut, sense estrips, sense barroquisme, silenciós, meditatiu, amigable. Diu molt, però sense cridar. Murmura, somriu i espera... Waltraud Maczassek es retrata en la seva pintura. Cal seure davant d'ella, mirar i mirar indagant què vol dir-nos, escoltar la seva música callada, el seu missatge sense discurs. Al cap d'una estona, d'un temps, dels anys, perquè la seva pintura és molt intemporal, t'adones que la seva obra fa molt bona companyia i que t'ajuda a ser millor, més calmat, més reflexiu, més profund. Ens trobem en el bon camí, en el de l'Itinerari de la ment cap a la seva fi trascendenta: el Bé, el Veritable , el Bell.
¡ En definitiva l'art és això !

Josep de C. Laplana
Director del Museu de Montserrat

15-03-13
EXPOSICIONS MONTSERRAT
“UNIVERSOS PARAL·LELS” DE WALTRAUD MACZASSEK AL MUSEU DE MONTSERRAT"

L’artista alemanya, establerta a Barcelona i arrelada al Penedès, Waltraud Maczassek, presenta, per mitjà de l’exposició Universos Paral·lels, que es pot veure a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins el 9 de juny, una trentena d’obres de tècnica mixta amb escultures -relleus que fa la pròpia artista per mitjà d’incisions amb els dits, deixant-hi empremtes- i acrílic-. El treball de Waltraud Maczassek, fonamentalment pictòric i inspirat en la natura per reflectir paisatges interiors, se situa en el corrent de l’abstracció lírica. La natura i, més concretament l’origen de la vida, és el fonament de l’exposició que presenta a Montserrat. És la natura la que l’inspira per reflectir els paisatges interiors.

Maczassek, amb els seus quadres, reinterpreta cèl·lules i molècules, i s’interroga sobre les formes vitals més primigènies, alhora que no oblida els paisatges que li són propis en el país que l’ha acollida, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l’home amb la natura, perquè habitualment es tracta de paisatges viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s’esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai, i adquireixen tints fantasmagòrics. Les obres que es poden veure a l’exposició Universos Paral·lels, comissariada per José Corredor-Matheos, són díptics, tríptics i peces més grans. La majoria estan realitzades l’any 2012 i el 2013, i el fil conductor és la natura i la creació.

La creació artística ofereix diverses interpretacions. En el cas de Waltraud  Maczassek, podem veure la seva obra en conjunt com un procés de gènesi, com un desenvolupament que ens porta d’unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d’art, a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins a amagar-se en un nivell invisible del quadre. No és un fruit que sorgeixi sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior.

El seu art concilia allò d’apol·lini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l’ordre sap també que no ha d’oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l’abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d’aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, a la vegada, de la fluïdesa seguida per l’artista i, en una altra escala, s’esdevé en cadascun dels quadres.
Els espais són, alguns cops, masses difuses de color de filiació informalista, i en diversos quadres l’artista dóna fe d’aquesta atracció pel lliure corriment del pigment i del traç. La forma –al·ludint a allò que suggeria Miquel Àngel de l’existència oculta de la forma escultural dins la pedra– jau, indiferenciada, en els magmes, els remolins i fons de l’espai. D’aquí el seu caràcter de germen de l’orgànic, en la barreja de traços, taques, colors i diferents tonalitats. Aquest seria el punt de partida en el procés que podem establir conceptualment de l’obra de Waltraud.

Observem com, en altres obres, ens dóna imatges d’una altra fase que suggereix una etapa posterior del desenvolupament, en què besllumem una configuració geomètrica de les formes: grans cercles que ocupen tot l’espai, o que es limiten a aparèixer dins d’ell, rectangles o construccions amb rectes més irregulars. És la fase de la construcció. Tot art implica construcció, però aspira que l’encofrat i la carcassa acabin desapareixent, i l’obra se sostingui, ingràvida. Els cossos suren i l’espai del quadre no és ja l’espai de la vida real. I nosaltres mateixos, espectadors d’aquests quadres, tenim la sensació de la nostra pròpia ingravidesa.
El punt conceptual d’arribada serà el de la conciliació dels contraris. La serenitat, les aigües calmes que no deixen, no obstant, de fluir. Signes d’aquesta inquietud, d’aquest anhel, denoten una necessitat espiritual. Tot flueix, i no hem de deixar-nos atrapar per les coses, per res que impedeixi la identificació amb el cosmos, evocat en aquestes pintures, per fluir també. Apareixen petites taques o traços que poblen l’espai i creixen harmònicament, amb ritmes musicals de fina sensibilitat. La música és sempre l’últim i més profund estadi de l’obra d’art. Una música silent, que només podem sentir si nosaltres, física i mentalment, romanem en el mateix silenci que guarda l’obra.

Aquestes tres fases estan implícites en cadascuna d’aquestes obres, han passat per elles i, al mateix temps, podem observar-les en el conjunt, vist com una sola obra. Són diferents moments d’identificació amb el cosmos, que produeixen la sensació d’universos paral·lels en constant creixement. La producció de Waltraud Maczassek constitueix, en conjunt, una unitat i, al mateix temps, com en tota realització veritablement creativa, cada quadre és una entitat diferent i autosuficient, que hem de considerar única. La creació artística sempre és realitzada en un procés en què el creador opera en un pla on l’espai interior, el de la seva ment, es u amb l’exterior. Espai i temps s’han fos en el moment de la creació per a l’artista, com ho faran en la contemplació atenta de l’espectador.

Waltraud Maczassek va néixer a Frankfurt am Main, Alemanya. Viu i treballa a Barcelona. Estudis de Belles Arts a l’Institut Pedagògic de Wiesbaden, Alemanya. Estudis de color, composició i paisatge a l’Escola Lliure del Mediterrani. Estudis i llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.
A les imatges, a dalt, l’artista.

Watraud Maczassek amb el comissari de la mostra, José Corredor-Matheos i el director
del museu, Josep de C. Laplana.

15-03-2013
Els UNIVERSOS PARAL·LELS de Waltraud Maczassek arriben
al Museu de Montserrat per mostrar el misteri de la creació
Una trentena d’obres de l’artista alemanya establerta a Barcelona
es podran veure fins el proper 9 de juny

L'artista alemanya davant d'una de les seves obres, a Montserrat

Monistrol de Montserrat (ACN).- L'artista alemanya Waltraud Maczassek ha presentat aquest divendres al Museu de Montserrat una trentena d'obres de tècnica mixta amb relleus recollides en l'exposició 'Universos Paral·lels'. Segons ha manifestat ella mateixa en una entrevista a l'ACN, "les meves pintures tracten sobre el cosmos, la creació i la vida mateixa i crec que lliguen molt bé amb la espiritualitat de la muntanya de Montserrat". Maczassek s'inspira en la naturalesa i, més concretament, en l'origen de la vida per realitzar les seves pintures. "Tracto de reflectir el misteri de la creació, molt proper a Déu", ha afegit.

L'exposició es podrà veure a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins el proper 9 de juny.
"Per mi és molt important exposar a Montserrat perquè és una muntanya màgica i sagrada per a Catalunya i per les seves formacions és una cosa molt espectacular i única al món". Així s'ha expressat Waltraud Maczassek minuts abans d'inaugurar la seva primera exposició, composta per una trentena d'obres de tècnica mixta, al Museu de Montserrat. L'artista d'origen alemany però establerta a Barcelona des de fa anys i amb forts vincles al Penedès ha explicat que les seves pintures tracten sobre el cosmos i la creació. "Algunes de les pintures que es poden veure a l'exposició les he fetes expressament per a l'ocasió i crec que lliguen molt bé amb la espiritualitat de Montserrat".

'Universos Paral·lels' explica que "el funcionament de la naturalesa és molt similar a allò més petit i a allò més gran. En les meves pintures intento reflectir el misteri de la creació que continua sent-ho també per als grans científics", ha explicat Maczassek. L'artista ha explicat que la seva pintura ha anat evolucionant cada cop més cap a l'extracció i "actualment allò que més m'interessa és el cosmos, la vida i la naturalesa", ha constatat.
Maczassek utilitza la tècnica mixta per elaborar els seus quadres i també incorpora els relleus. "Ho gravo amb les meves mans i dits. A vegades faig incisions amb eines per donar relleu a la pintura però m'agrada deixar la impremta de les meves mans i els meus dits a la pintura", ha explicat l'artista. Normalment acostuma a pintar quadres de gran format, ja que creu que "tot i ser més cansat és molt més creatiu". Segons ella, "s'ha de pintar amb un traç més valent i ho pinto gairebé amb tot el cos i l'ànima".

Arrels al Penedès
Waltraud Maczassek va iniciar la seva carrera com a pintora plasmant els paisatges del Penedès, on va residir-hi durant una temporada. Per això, els seus primers quadres acollien paisatges protagonitzats, sobretot, per la vinya i el vi. "Em vaig ajuntar amb un grup de pintors del Penedès i pintàvem els paisatges que ens rodejaven", ha explicat l'artista. Tanmateix, al cap d'uns anys "vaig tenir la necessitat de fer alguna cosa més lliure i treure les coses més interiors, no només allò que veia". Per això, va anar a Barcelona a estudiar Belles Arts i a partir d'aquí, explica, "la meva pintura ha anat evolucionant cada cop més cap a l'extracció".

...............................................................................................................................................................................

03-05-13
UNIVERSOS PARAL·LELS

L’artista alemanya Waltraud Maczassek presenta al Museu de Montserrat la mostra Universos paral·lels, una trentena d’obres de tècnica mixta amb escultures i acrílic que mostren la seva particular cosmovisió de la naturalesa i la creació. A més, el museu també acull l’exposició Jordi Fornas, pintor, fins al 9 de juny.

Misteri, espiritualitat, abisme i comunió de l’home amb la naturalesa. Aquestes són algunes de les evocacions que l’artista Waltraud Maczassek presenta a la mostra Universos paral·lels.

Són també conceptes vinculats a Montserrat, la muntanya màgica, el museu de la qual acollirà fins al 9 de juny l’obra de l’artista alemanya establerta a Catalunya. L’exposició, comissariada per José Corredor-Matheos, està integrada per unatrentena de díptics, tríptics i peces més grans realitzades durant els anys 2012 i 2013 que combinen escultures –relleus que fa la mateixa artista per mitjà d’incisions amb els seus dits, deixant empremtes– i acrílic per oferir la seva pròpia cosmovisió de la naturalesa i la creació. En aquesta ocasió, Waltraud Maczassek presenta una col·lecció on es qüestionen les formes vitals més primigènies, al mateix temps que plasma paisatges terrestres, especialment protagonitzats pel cep i el vi, amb els quals té una estreta relació per la seva estada al Penedès, com marins. Però més enllà de reflectir el testimoni personal d’espais viscuts, amb les seves pintures cada vegada més abstractes vol expressar la seva impressió interior dels esmentats paisatges.

Paral·lelament, el Museu de Montserrat també exposa fins al 9 de juny la mostra Jordi Fornas, pintor. L’Espai d’Art Pere Pruna presenta un breu recorregut per les obres pictòriques i escultures mostra Universos paral·lels.
Són també conceptes vinculats a Montserrat, la muntanya màgica, el museu de la qual acollirà fins al 9 de juny l’obra de l’artista alemanya establerta a Catalunya. L’exposició, comissariada per José Corredor-Matheos, està integrada per unatrentena de díptics, tríptics i peces més grans realitzades durant els anys 2012 i 2013 que combinen escultures –relleus que fa la mateixa artista per mitjà d’incisions amb els seus dits, deixant empremtes– i acrílic per oferir la seva pròpia cosmovisió de la naturalesa i la creació.

En aquesta ocasió, Waltraud Maczassek presenta una col·lecció on es qüestionen les formes vitals més primigènies, al mateix temps que plasma paisatges terrestres, especialment protagonitzats pel cep i el vi, amb els quals té una estreta relació per la seva estada al Penedès, com marins.

Però més enllà de reflectir el testimoni personal d’espais viscuts, amb les seves pintures cada vegada més abstractes vol expressar la seva impressió interior dels esmentats paisatges. Paral·lelament, el Museu de Montserrat també exposa fins al 9 de juny la mostra Jordi Fornas, pintor. L’Espai d’Art Pere Pruna presenta un breu recorregut per les obres pictòriques i escultòriques menys conegudes del dissenyador català que va ser grafista de capçalera de la revista Serra d’Or durant dècades.

L’itinerari, integrat per una trentena d’obres, és un homenatge a la producció artística essencial de Fornas (Barcelona, 1927-2011), que va contribuir de manera decisiva a modernitzar la cultura catalana dels anys
seixanta a través de l’estètica pop.

Alba Felip
Manresa

març 2013
LA MÚSICA SILENCIOSA DE WALTRAUD MACZASSEK

Waltraud Maczassek és una artista alemanya, nascuda a Frankfurt i formada a Wiesbaden, que s’establí a Catalunya, entre Barcelona i els paisatges de vinyes del Penedès, ja fa quaranta anys. Fou aquí on continuà els seus estudis, aquest cop cursant belles arts, i on ha anat desenvolupant la seva carrera artística, des d’una figuració que plasmava la societat conservadora que l’acollí i els paisatges que la rodejaven, fins a una abstracció lírica, d’arrel informalista, en què representa uns paisatges interiors que es fonamenten en l’origen de la vida, en els petits canvis i els silencis perceptibles del nostre univers. A través de les seves obres, reinterpreta cèl·lules i molècules, s’interroga sobre les formes vitals més primigènies, sense deixar enrere els paisatges propers, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l’home amb la natura, amb la voluntat d’expressar de manera sincera aquells mons viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s’esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai i adquireixen tints fantasmagòrics.

La mateixa autora s’expressava d’aquesta manera en un article sobre una exposició seva a la galeria Àgora de Sitges, l’any 2009: “Quan pinto vull reunir elements oposats en un mateix llenç. Vull posar de costat el caos i l’ordre, la massa i la forma, l’atzar i l’estructura, la llum i l’obscuritat, l’espès i el clar, el moviment i la quietud, l’espontani i el racional,… la natura i la cultura, els altres i el jo. La meva pintura no es pot entendre sense aquest diàleg i aquestes paradoxes. De fet, tot el meu treball és ple de paradoxes, en el sentit que conté conceptes antagònics que expressen de manera contradictòria un enunciat veritable. La veritat minúscula que jo vull expressar és l’eternitat del canvi, la transformació, l’evolució.”

L’exposició dedicada a la seva obra, que es farà al Museu de Montserrat sota el títol Universos paral·lels (del 15 de març al 9 de juny del 2013), ha estat comissariada per José Corredor-Matheos, que, en el text per al catàleg, destaca la conciliació entre l’apol·lini i el dionisíac que rau en l’obra de Waltraud, i també els espais representats per masses difuses de color de filiació informalista. També subratlla una etapa posterior en el seu treball, en què apareix una configuració geomètrica: cercles, rectangles o construccions amb rectes, signes i símbols com a elements constructius que suren ingràvids en els seus llenços, com apunts musicals d’una música silent. El director del museu, el pare Josep de C. Laplana, destaca la profunditat de la seva recerca pictòrica, que mai resta epidèrmica, un autèntic mirall en el qual l’autora no deixa mai de reflectir-se de manera audaç.

A la imatge, “Caos i ordre” de Waltraud Maczassek

15-03-13
'UNIVERSOS PARAL·LELS' DE WALTRAUD MACZASSEK
Barcelona Turisme

En aquesta mostra Waltraud Maczassek s'inspira en la naturalesa per reflectir paisatges interiors .

"Exposició permanent "
El Musuo de Montserrat està format per sis col·leccions molt diferents. Els objectes exposats, de 1.300 peces, abracen un període cronològic molt ampli. La peça més antiga és un sarcòfag egipci del segle XXII aC. Mentre que la més recent és una pintura de Sean Scully, de 2010. A més, el museu té una important secció de pintura antiga, del segle XIII al XVIII, amb obres de Berruguete, El Greco, Caravaggio, Luca Giordano o Tiepolo. Tanmateix, la col·lecció més nombrosa i representativa és la de pintura catalana dels segles XIX i XX, una de les millors del país, amb noms tan rellevants com Fortuny, Rusiñol, Casas, Nonell, Mir, Gimeno, Anglada Camarasa, Picasso i Dalí, entre d'altres.

També es troben al museu una representació del impressionisme francès, amb obres de Monet, Sisley, Degas, Pissarro i altres, així com una mostra d'obra fráfica de pintors de reconeguda fama que pertanyen a l'estètica contemporània: Chagall, Braque, Le Corbusier, Rouault, Miró, Dalí, Picasso, Clavé, Tàpies i altres autors.

28-03-13
LA NATURA DE L'ORIGEN DE LA VIDA, A TRAVÉS DE MACZASSEK

Tècnica mixta, la mostra, que pot veure al Museu de Montserrat, la formen un trentena d’obres.

L'artista alemanya, establerta a Barcelona i arrelada al Penedès, Waltraud Maczassek, presenta, per mitjà de l'exposició "Universos Paral·lels", que es pot veure a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins el 9 de juny, una trentena d'obres de tècnica mixta amb escultures -relleus que fa la pròpia artista per mitjà d'incisions amb els dits, deixant-hi empremtes- i acrílic-. El treball de Waltraud Maczassek, fonamentalment pictòric i inspirat en la natura per reflectir paisatges interiors, se situa en el corrent de l'abstracció lírica. La natura i, més concretament l'origen de la vida, és el fonament de l'exposició que presenta a Montserrat. És la natura la que l'inspira per reflectir els paisatges interiors.

Maczassek, amb els seus quadres, reinterpreta cèl·lules i molècules, i s'interroga sobre les formes vitals més primigènies, alhora que no oblida els paisatges que li són propis en el país que l'ha acollida, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l'home amb la natura, perquè habitualment es tracta de paisatges viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s'esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai, i adquireixen tints fantasmagòrics.
 
Les obres que es poden veure a l'exposició "Universos Paral·lels", comissariada per José Corredor-Matheos, són díptics, tríptics i peces més grans. La majoria estan realitzades l'any 2012 i el 2013, i el fil conductor és la natura i la creació.

...............................................................................................................................................................................

14-03-13
“UNIVERSOS PARAL·LELS” DE WALTRAUD MACZASSEK S'EXPOSA A PARTIR DEL DÍA 15 AL MUSEO DE MONTSERRAT

La inauguració de l’exposició “Universos paral.lels” de Waltraud Maczassek tindrà lloc a la Sala Pere Daura del museu de Montserrat el proper divendres, dia 15, a 2/4 d’1 del migdia amb la presència de P. Josepa M. Soler i Canals, abat de Montserrat. Hi intervindran l’artista i el comissari de l’exposició, José Corredor-Matheos. Hi romandrà fins el 15 de juny.

...............................................................................................................................................................................

06-05-13
VISIONS GENÈSIQUES

La creació artística ofereix diverses interpretacions, diu José Corredor-Matheos al catàleg de la mostra Universos Paral·lels, de la pintora Waltraud Maczzasek. Així és. La interpretació d’una obra d’art depèn de l’esguard de que mira i com pren sensibilitat, empatia amb el fet creatiu, història personal, referents culturals.
La mirada és contemplació i visió. A la visió com a eina de coneixement s’hi refereix al seu escrit Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat. Diu Laplana que els cinc sentits corporals el de la vista.

15-3-13
EL MUSEU DE MONTSERRAT PRESENTA LA MOSTRA UNIVERSOS PARAL·LELS, DE WALTRAUD MACZASSEK

L’artista alemanya, establerta a Barcelona i arrelada al Penedès, Waltraud Maczassek, presenta, per mitjà del l’exposició Universos Paral.lels, que es pot veure a la sala daurada del Museu de Montserrat fins el 9 de juny, una trentena d’obres de tècnica mixta amb escultures relleus que fa la pròpia artista per mitjà d’incisions amb els dits, deixant-hi empremtes i acrílic.

E treball de Waltraud Maczassek, funamentalment pintóric i inspirat en la natura per reflectir paisatges interior, se situa en el corrent de l’abstracció lírica. La natura i, més l’origen de la vida, és el fonament de l’exposició que presenta a Montserrat. És la natura la que l’inspiera per reflectir els paisatges interiors.

18-03-13
EL LIRISMO ABSTRACTO DE WALTRAUD MACZASSEK

El Museu de Montserrat exhibe la obra de la artista alemana. A medio camino entre la pintura y la escultura. Y llenos de sentimientos. Así son los cuadros de Waltraud Maczassek y así son las obras que presenta en su nueva exposición, "Universos paral·lels", comisaria da por José Corredor-Matheos,en el Museu de Montserrat. La artista alemana, pero afincada en Catalunya, ha escogido 29 piezas recientes, realizadas entre el 2012 y el 2013, algunas de ellas inéditas, para debutar en la sala grande dela pinacoteca del monasterio benedictino. Para crear las obras expuestas, llenas de texturas, Maczassek utiliza tanto las manos como el pincel. Primero unta la superficie de materia, dibuja surcos, hace incisiones y añade elementos hasta conseguir dar forma a aquello que siente y que en la actual exposición se centra en la naturaleza, en el origen de la vida, y toma aspecto de células y moléculas. Unas formas que interviene con el color hasta conseguir la abstracción lírica que caracteriza sus piezas. A juicio de Josep de C.Laplana, director del museo, «el tono de la pintura de Waltraud es siempre elegante, contenido, sin desgarros, sin barroquismo, silencioso, meditativo, amigable. Dice mucho, pero sin gritar. Susurra, sonríe y espera...».

El Museu de Montserrat exhibeix l'obra de l'artista alemanya. A mig camí entre la pintura i l'escultura. I plens de sentiments. Així són els quadres de Waltraud Maczassek i així són les obres que presenta en la seva nova exposició, "Universos paral·lels", comissària dóna per José Corredor - Matheos, al Museu de Montserrat. L'artista alemanya, però afincada a Catalunya, ha escollit 29 peces recents, realitzades entre el 2012 i el 2013, algunes d'elles inèdites, per debutar a la sala gran dela pinacoteca del monestir benedictí. Per crear les obres exposades, plenes de textures, Maczassek utilitza tant les mans com el pinzell. Primer unta la superfície de matèria, dibuixa solcs, fa incisions i afegeix elements fins aconseguir donar forma a allò que sent i que en l'actual exposició se centra en la naturalesa, en l'origen de la vida, i pren aspecte de cèl · lules i molècules. Unes formes que intervé amb el color fins a aconseguir l'abstracció lírica que caracteritza les seves peces. A parer de Josep de C.Laplana, director del museu, «el to de la pintura d' Waltraud és sempre elegant, contingut, sense estrips, sense barroquisme, silenciós, meditatiu, amigable. Diu molt, però sense cridar. Murmura, somriu i espera ... ».

Nuria Puentes

29/05/13
WALTRAUD MACZASSEK I ELS SEUS UNIVERSOS PARAL·LELS

La creació artística ofereix diverses interpretacions. En el cas de Waltraud Maczassek, podem veure la seva obra en conjunt com un procés de gènesi, com un desenvolupament que ens porta d’unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d’art, a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins a amagar-se en un nivell invisible del quadre. No és un fruit que sorgeixi sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior.

El seu art concilia allò d’apol·lini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l’ordre sap també que no ha d’oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l’abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d’aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, a la vegada, de la fluïdesa seguida per l’artista i, en una altra escala, s’esdevé en cadascun dels quadres.
Els espais són, alguns cops, masses difuses de color de filiació informalista, i en diversos quadres l’artista dóna fe d’aquesta atracció pel lliure corriment del pigment i del traç. La forma –al·ludint a allò que suggeria Miquel Àngel de l’existència oculta de la forma escultural dins la pedra– jau, indiferenciada, en els magmes, els remolins i fons de l’espai. D’aquí el seu caràcter de germen de l’orgànic, en la barreja de traços, taques, colors i diferents tonalitats. Aquest seria el punt de partida en el procés que podem establir conceptualment de l’obra de Waltraud. Observem com, en altres obres, ens dóna imatges d’una altra fase que suggereix una etapa posterior del desenvolupament, en què besllumem una configuració geomètrica de les formes:
grans cercles que ocupen tot l’espai, o que es limiten a aparèixer dins d’ell, rectangles o construccions amb rectes més irregulars. És la fase de la construcció. Tot art implica construcció, però aspira que l’encofrat i la carcassa acabin desapareixent, i l’obra se sostingui, ingràvida. Els cossos suren i l’espai del quadre no és ja l’espai de la vida real. I nosaltres mateixos, espectadors d’aquests quadres, tenim la sensació de la nostra pròpia ingravidesa. El punt conceptual d’arribada serà el de la conciliació dels contraris. La serenitat, les aigües calmes que no deixen, no obstant, de fluir. Signes d’aquesta inquietud, d’aquest anhel, denoten una necessitat espiritual. Tot flueix, i no hem de deixar-nos atrapar per les coses, per res que impedeixi la identificació amb el cosmos, evocat en aquestes pintures, per fluir també. Apareixen petites taques o traços que poblen l’espai i creixen harmònicament, amb ritmes musicals de fina sensibilitat. La música és sempre l’últim i més profund estadi de l’obra d’art. Una música silent, que només podem sentir si nosaltres, físicament i mentalment, romanem en el mateix silenci que guarda l’obra.

Aquestes tres fases estan implícites en cadascuna d’aquestes obres, han passat per elles i, al mateix temps, podem observar-les en el conjunt, vist com una sola obra. Són diferents moments d’identificació amb el cosmos, que produeixen la sensació d’universos paral·lels en constant creixement. La producció de Waltraud Maczassek constitueix, en conjunt, una unitat i, al mateix temps, com en tota realització veritablement creativa, cada quadre és una entitat diferent i autosuficient, que hem de considerar única. La creació artística sempre és realitzada en un procés en què el creador opera en un pla on l’espai interior, el de la seva ment, es u amb l’exterior. Espai i temps s’han fos en el moment de la creació per a l’artista, com ho faran en la contemplació atenta de l’espectador.

J. Corredor-Matheos
Escriptor i crític d’art. Comissari de l’exposició

...............................................................................................................................................................................

29/05/13
MONTSERRAT ACULL ELS UNIVERSOS PARAL·LELS DE WALTRAUD MACZASSEK

El Museu de Montserrat i, més concretament encara, aquestes sales d’exposicions, tenen una voluntat de diàleg amb les obres d’art, amb els autors, amb els crítics, amb els estudiosos, etc. Acostumo a recordar-ho sempre quan inaugurem aquestes exposicions i ho he dit altres vegades que he parlat del museu. Però diria que això que aquest museu té voluntat de diàleg val d’una manera molt especial per a l’exposició
que avui inaugurem: Universos paral·lels.

L’obra, i ens ho ha explicat ara Corredor-Matheos, és fruit d’un procés creatiu en el qual s’harmonitzen –dialoguen, podem dir–, l’espai interior de l’autora, la seva ment, l’ambient exterior, la natura, que ella plasma amb el pinzell o amb els altres instruments artístics que utilitza. El resultat és una obra serena, meditativa, en la qual la vida, el dolor, la mort, la natura, el cosmos, tenen un lloc important. Una obra serena, meditativa, que invita a contemplar-la també amb esperit pacificat, i també invita a entrar en diàleg amb el quadre, amb l’obra d’art, i a fer-ho amb aquells sentiments que suscita en el propi interior. D’aquesta manera l’espectador també és invitat a dialogar amb ell mateix, per dir-ho així. Són uns sentiments que inviten a l’espiritualitat, a la transcendència, a buscar allò que és bo, que és veritable, que és bell, com recorda el P. Laplana al final de la presentació en el catàleg de l’exposició d’avui. Quan una exposició com aquesta aconsegueix això: crear
un clima de contemplació, un clima de diàleg, un clima d’obertura a la dimensió transcendental podem dir que aquestes sales d’exposició assoleixen la seva finalitat, que és ser lloc de trobament, de diàleg, de contemplació de l’obra artística, d’obertura a les dimensions més nobles de l’esperit humà, d’obertura a l’espiritualitat.

Avui, doncs, ens hem de felicitar perquè amb l’obra de Waltraud Maczassek tenim en aquesta sala uns “Universos paral·lels” que fan ben bé realitat allò pel qual estan pensades les nostres sales d’exposicions. Felicitats i tots ens en felicitem d’aquesta obra que avui podem admirar en aquesta
sala.

Josep M. Soler
Abat de Montserrat

20-03-13
L'ART DE WALTRAUD MACZASSEK, A MONTSERRAT

L'artista alemanya Waltraud Maczassek, establerta a Barcelona, presenta, per mitjà de l'exposició Universos paral·lels, que es pot veure a la sala Daura del Museu de Montserrat fins al 9 de juny, una trentena d'obres que, sota els paràmetres de l'abstracció lírica, evoquen paisatges interiors. Les obres són de creació recent, ja que van ser fetes el 2012 i el 2013. El fil conductor del seu treball és la natura i la creació.

02-04-13
MONTSERRAT ACULL EL LIRISME ABSTRACTE DE L’ARTISTA ALEMANYA WALTRAUD MACZASSEK

L’artista alemanya Waltraud Maczassek, casada el 1966 amb el vinater Miguel A. Torres Riera, ens porta a unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d’art a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins a amagar-se en un nivell invisible del quadre. No es un fruit que sorgeix sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior. El seu art concilia allò d’apol·lini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l’ordre sap també que no ha d’oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l’abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d’aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, a la vegada, de la fluïdesa seguida per l’artista i, en una altra escala, s’esdevé en cadascun dels quadres. L’artista ha escollit 29 peces recents, realitzades entre el 2012 i el 2013.

05-04-13
LA NATURA I L’ORIGEN DE LA VIDA, A TRAVÉS DE WALTRAUD MACZASSEK

L'artista alemanya, establerta a Barcelona i arrelada al Penedès, Waltraud Maczassek, presenta, per mitjà de l'exposicióUniversos Paral·lels, que es pot veure a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins el 9 de juny, una trentena d'obres de tècnica mixta amb escultures -relleus que fa la pròpia artista per mitjà d'incisions amb els dits, deixant-hi empremtes- i acrílic-. El treball de Waltraud Maczassek, fonamentalment pictòric i inspirat en la natura per reflectir paisatges interiors, se situa en el corrent de l'abstracció lírica. La natura i, més concretament l'origen de la vida, és el fonament de l'exposició que presenta a Montserrat. És la natura la que l'inspira per reflectir els paisatges interiors.

Abadia de Montserrat, 18 mar. 13

Maczassek, amb els seus quadres, reinterpreta cèl·lules i molècules, i s'interroga sobre les formes vitals més primigènies, alhora que no oblida els paisatges que li són propis en el país que l'ha acollida, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l'home amb la natura, perquè habitualment es tracta de paisatges viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s'esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai, i adquireixen tints fantasmagòrics. Les obres que es poden veure a l'exposició Universos Paral·lels, comissariada per José Corredor-Matheos, són díptics, tríptics i peces més grans. La majoria estan realitzades l'any 2012 i el 2013, i el fil conductor és la natura i la creació.
Universos Paral·lels, per José Corredor-Matheos.

La creació artística ofereix diverses interpretacions. En el cas de Waltraud Maczassek, podem veure la seva obra en conjunt com un procés de gènesi, com un desenvolupament que ens porta d'unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d'art, a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins a amagar-se en un nivell invisible del quadre. No és un fruit que sorgeixi sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior.

El seu art concilia allò d'apol·lini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l'ordre sap també que no ha d'oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l'abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d'aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, a la vegada, de la fluïdesa seguida per l'artista i, en una altra escala, s'esdevé en cadascun dels quadres.
Els espais són, alguns cops, masses difuses de color de filiació informalista, i en diversos quadres l'artista dóna fe d'aquesta atracció pel lliure corriment del pigment i del traç. La forma –al·ludint a allò que suggeria Miquel Àngel de l'existència oculta de la forma escultural dins la pedra– jau, indiferenciada, en els magmes, els remolins i fons de l'espai. D'aquí el seu caràcter de germen de l'orgànic, en la barreja de traços, taques, colors i diferents tonalitats. Aquest seria el punt de partida en el procés que podem establir conceptualment de l'obra de Waltraud.
Observem com, en altres obres, ens dóna imatges d'una altra fase que suggereix una etapa posterior del desenvolupament, en què besllumem una configuració geomètrica de les formes: grans cercles que ocupen tot l'espai, o que es limiten a aparèixer dins d'ell, rectangles o construccions amb rectes més irregulars. És la fase de la construcció. Tot art implica construcció, però aspira que l'encofrat i la carcassa acabin desapareixent, i l'obra se sostingui, ingràvida. Els cossos suren i l'espai del quadre no és ja l'espai de la vida real. I nosaltres mateixos, espectadors d'aquests quadres, tenim la sensació de la nostra pròpia ingravidesa.

El punt conceptual d'arribada serà el de la conciliació dels contraris. La serenitat, les aigües calmes que no deixen, no obstant, de fluir. Signes d'aquesta inquietud, d'aquest anhel, denoten una necessitat espiritual. Tot flueix, i no hem de deixar-nos atrapar per les coses, per res que impedeixi la identificació amb el cosmos, evocat en aquestes pintures, per fluir també. Apareixen petites taques o traços que poblen l'espai i creixen harmònicament, amb ritmes musicals de fina sensibilitat. La música és sempre l'últim i més profund estadi de l'obra d'art. Una música silent, que només podem sentir si nosaltres, física i mentalment, romanem en el mateix silenci que guarda l'obra.

Aquestes tres fases estan implícites en cadascuna d'aquestes obres, han passat per elles i, al mateix  temps, podem observar-les en el conjunt, vist com una sola obra. Són diferents moments d'identificació amb el cosmos, que produeixen la sensació d'universos paral·lels en constant creixement. La producció de Waltraud Maczassek constitueix, en conjunt, una unitat i, al mateix temps, com en tota realització veritablement creativa, cada quadre és una entitat diferent i autosuficient, que hem de considerar única. La creació artística sempre és realitzada en un procés en què el creador opera en un pla on l'espai interior, el de la seva ment, es u amb l'exterior. Espai i temps s'han fos en el moment de la creació per a l'artista, com ho faran en la contemplació atenta de l'espectador.

Waltraud Maczassek
Va néixer a Frankfurt am Main, Alemanya. Viu i treballa a Barcelona. Estudis de Belles Arts a l'Institut Pedagògic de Wiesbaden, Alemanya. Estudis de color, composició i paisatge a l'Escola Lliure del Mediterrani. Estudis i llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.

16-03-13
Montserrat exposa l´obra de Waltraud Maczassek sobre l´origen de la vida

L'artista alemanya establerta a Catalunya Waltraud Maczassek va presentar ahir al migdia al Museu de Montserrat una trentena d'obres de tècnica mixta amb relleus, recollides en l'exposició Universos paral·lels. Segons va manifestar, "les meves pintures tracten sobre el cosmos, la creació i la vida mateixa, i crec que lliguen molt bé amb l'espiritualitat de la muntanya de Montserrat".

Maczassek s'inspira en la naturalesa i, concretament, en l'origen de la vida per realitzar les seves pintures. "Tracto de reflectir el misteri de la creació, molt proper a Déu", va afegir. La mostra es pot veure a la Sala Daura del museu abacial fins al 9 de juny. "Per a mi és molt important exposar a Montserrat perquè és una muntanya màgica i sagrada per a Catalunya i per les seves formacions és una cosa molt espectacular i única al món". L'artista d'origen alemany està establerta a Barcelona des de fa anys i té forts vincles amb el Penedès.
Universos paral·lels explica que "el funcionament de la naturalesa és molt similar a allò més petit i a allò més gran. En les meves pintures intento reflectir el misteri de la creació, que continua sent-ho també per als grans científics", va dir.

L'artista va comentar que la seva pintura ha anat evolucionant cada cop més cap a l'abstracció, i "actualment allò que més m'interessa és el cosmos, la vida i la naturalesa".

Mar Martí
Acn Monistrol De M.

17-03-13
Waltraud Maczassek, presidenta de la Fundació Miguel Torres, exposa a Montserrat

Des de divendres passat i fins al 9 de juny exposa al Museu de Montserrat la presidenta de la Fundació Miguel Torres, l’artista alemanya Waltraud Maczassek. Hi mostra el misteri de la creació a través d’una trentena d'obres de tècnica mixta amb relleus sota el títol  'Universos Paral·lels'. El Museu de Montserrat ocupa uns espais arquitectònics creats entre el 1928 i 1933 per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch al subsòl de les places i als fonaments de la torre del monestir.

El comissari de la mostra, José Corredor-Matheos, afirma que “la creació artística ofereix diverses interpretacions. En el cas de Waltraud Maczassek, podem veure la seva obra en conjunt com un procés de gènesi, com un desenvolupament que ens porta d’unes formes nascudes del caos primigeni propi de tota obra d’art, a una clarificació que cristal·litza en geometria que posteriorment es flexibilitza fins a amagar-se en un nivell invisible del quadre. No és un fruit que sorgeixi sol, ni principalment de la raó, en un acte voluntari, sinó obeint una veu interior”. Afegeix que “el seu art concilia allò d’apol·lini i de dionisíac que polaritzen tota activitat humana. Si busca l’ordre sap també que no ha d’oblidar el començament conceptual del caos primigeni. Que cal vorejar el caos, l’abisme, mantenint la ment serena. El conjunt d’aquesta exposició ens suggereix el procés de configuració progressiva i, a la vegada, de la fluïdesa seguida per l’artista i, en una altra escala, s’esdevé en cadascun dels quadres”.

20-03-13
Els 'Universos Paral·lels' de Waltraud Maczassek arriben al Museu de Montserrat per mostrar el misteri de la creació

Monistrol de Montserrat (ACN).- L'artista alemanya Waltraud Maczassek ha presentat aquest divendres al Museu de Montserrat una trentena d'obres de tècnica mixta amb relleus recollides en l'exposició 'Universos Paral·lels'. Segons ha manifestat ella mateixa en una entrevista a l'ACN, "les meves pintures tracten sobre el cosmos, la creació i la vida mateixa i crec que lliguen molt bé amb la espiritualitat de la muntanya de Montserrat".

Maczassek s'inspira en la naturalesa i, més concretament, en l'origen de la vida per realitzar les seves pintures. "Tracto de reflectir el misteri de la creació, molt proper a Déu", ha afegit. L'exposició es podrà veure a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins el proper 9 de juny.