|
|
||||
Waltraut Maczassek Hi ha en elles una recerca d'unió de l'home amb la natura. Els homes de pobles antics o primitius sabien que només podien desenvolupar-se i dominar condicions adverses, adaptant-se a la natura. A la qual consideraven, per això, font d'inspiració i de vida. He volgut mostrar fragments que poden ser vistos com espais que formen altres paisatges, espais enigmàtics d'una realitat percebuda de forma subjectiva fragments que formen petits cicrocosmos dins d'un tot. Són espais viscuts i captats a través dels sentits; obres de la naturalesa que es poden veure, olorar i tocar i on han intervingut els elements, els insectes, els fongs i la corrosió del temps. Són fragments perdidoss en l'espai i en el temps que suggereixen altres realitats; poden veure com paisatges simbòlics o bé com a metàfores dels fragments de la nostra memòria en el trajecte personal de la nostra vida.
|
Waltraud Maczassek ha recorregut a un codi de significació universal: un codi que a través de concises formes orgàniques i geomètriques fa directament referència a la terra, a la terra en el seu sentit ampli: la terra com a material, la terra com a paisatge i la terra com naturalesa. Amb subtils gammes cromàtiques (de la gamma dels blaus als vermellosos ataronjats en un constant flux i en un intercanvi permanent de temperatures: del fred al càlid i viceversa), les mateixes que, d'altra banda, caracteritzen la seva pintura, Waltraut acudeix a la terra amb una visió àmplia i globalitzadora que tant té a veure amb la terra com a matèria inorgànica i principal component del sòl natural, com a territori o fins i tot superfície del planeta o com paisatge o porció de terreny considerada com un espectacle des d'un punt de vista estètic. I en aquestes diferents versions d'aquesta terra entesa com a matèria primordial i com a símbol universal distingim una dualitat de forces, una lluita de contraris que en ocasions s'oposen, en altres es complementen i semblen conviure en una harmonia còsmica: així, la terra com a matèria càlida i sensual en els mesos de març, maig o novembre, com a element incontaminat i incontaminable gairebé sense agressions en la seva estructura , conviu en un equilibrat moviment pendular, com en les forces del ying i el yang amb estructures controlades per les forces de l'home, com la ciència, la tècnica i l'intel·lecte. La ciència, investiga, ordena i delimita i ho fa dibuixant, com en el cas de la geometria, les seves formes sobre el que inicialment il·limitat i ajudant a la qual terra sigui al seu torn més comprensible i habitable. La tècnica en constant lluita i rivalitat amb el concepte de desordre i entropia, assegura, i un cert ordre i mesura en el sistema del cosmos. Gràcies als coneixements tècnics, els arquitectes, els topògrafs, els urbanistes aconsegueixen descriure i representar en un plànol les dimensions i característiques d'un terreny per acabar imposant les seves lleis sobre ell. Gràcies finalment l'intel·lecte, l'entesa, a la capacitat humana de raonar, i això Waltraut el palesa en els mesos de juny, setembre i desembre, les forces de la natura es canalitzen en obres útils per als homes, com l'ordenament funcional i estètic de la ciutat. La veladura, el gest, el traç que animen atmosferes vibrants de gran ambigüitat i poder suggestiu són alguns dels recursos plàstics dels quals es val l'artista per visualitzar en imatges aquesta sensació reversible entre l'etern i el fugaç, entre el cosmos i també al'interior de l'home entès com un microcosmos en el qual es projecten les forces de la natura i, en definitiva, les forces de la vida. Les pintures de Waltraut no només parlen d'un temps virtual i real sinó que busquen mesurar l'impacte del temps en el propi individu, un individu "in absentia", absent i present al mateix temps, que esdevé eix central sobre el qual pivota tota la feina de Waltraut la interpretació resta oberta, fluïda i diàfana davant d'una mirada transnacional que desdibuixa fronteres i travessa els intersticis de diferents tradicions culturals. Anna M. Guasch |
|||
 |
||||
 |
