Creació i transformacions d'un món

L'art i allò que anomenem "món" o "realitat" corren en línies paral·leles. Són diferents, però al mateix temps, en cert nivell, ens parlen del mateix, de l'única realitat. L'art busca les múltiples cares que té tot. Ens rellisca sobre la superfície, amb la urgència de la vida diària, sinó amb calma, traient a la superfície el més profund, l'aigua secreta dels orígens.

Això és el que, de manera conscient, Improta a Waltraut Maczassek. Sembla evocar el paisatge de l'univers en les primeres milionèsimes de segon. En tot cas, els primers, primigenis i innocents moments de tot procés vital. La pintura es mou, aparentment, sense objectiu, com sense objectiu es presenta, aparentment també, la natura, el caràcter insondable tracta de descobrir aquesta artista en els seus quadres i en les seves fotografies.

 

 

 

Crea nebuloses, remolins, indiferenciats magmes, d'una riquesa inesperada. D'una obra a una altra tot es va diferenciant, estructurant. De l'inorgànic a l'orgànic, fins endinsar-se en un plànol geomètric: cercles, que configuren el quadre seva totalitat o que neixen a l'interior, o formes d'una irregular, lliure geometria. El color, d'acord amb el procés general, es clarifica i equilibra els tons ocres, vermells, 4 blaves, grisencs, els blancs, el negre.

Aquest és el camí seguit per la seva obra, fruit d'una visió interior. En la creació artística, l'obra aconseguida prossegueix la seva transformació, la seva lliure procés vital, davant l'espectador, com vam comprovar en els magnífics quadres d'aquesta artista. I en arribar a una punt de l'infinit interior, les paral · leles acaben feliçment per trobar-se.

José Corredor-Matheos
Poeta i crític d'arte

 
     
 

 
     
..................................................................................................................................................................................................................................................................
     
   

Montse Juvé
el 3 de vuit (septiembre - 2009)

La pintura plena de paradoxes de Waltraud Maczassek
Definició: “La meva pintura és plena de paradoxes perquè és un reflex del meu ésser”
Mostra: La galeria Àgora de Sitges li exposa pintures i fotografies fins el 10 d’octubre

Waltraud Maczassek va inaugurar, l’11 de setembre, una exposició de fotografia i pintura a la galeria Àgora de Sitges. Les obres que ara pengen a la cantonada del passeig de Ribera i el carrer Nou semblen haver estat realitzades expressament per al lloc on són mostrades i per al temps en què seran exposades.

Des de l’interior de la galeria Àgora es percep l’olor salina del mar, la remor de l’onatge, l’espetec de l’aigua que s’abat continuadament contra el roquer del cap de Sitges. També s’hi sent la llum de tardor i la circulació de la brisa que dissipa calitges i aclareix l’atmosfera. Tots aquests ingredients sensacionals també es congreguen a l’interior dels quadres que Maczassek exposa a l’entrada d’Àgora.

L’expressió de la paradoxa
Una de les peces que primer reclama la mirada, sigui per la seva col·locació o per la seva força, és Evolución: Una massa informe de matèria i de foscor damunt la qual lluita, per eixamplar-se, una taca de llum albicant. Es tracta d’una taca de llum immensa sobre un escenari obscur. És l’esclat d’una onada furiosa sobre l’opacitat de la roca, o bé un vent que prové d’un mar antic amb ganes de dissoldre l’atmosfera pesada que l’envolta. Fins i tot, es pot tractar d’una taca que pregona les salabrors que capgiren el gust o que anuncien alquímiques transformacions de la matèria.

Diu Maczassek que Evolución és una de les obres que més estima de l’exposició. No pas perquè sigui millor, més important ni més significativa que la resta, sinó perquè s’hi concentra –en gran mesura- la intenció del seu treball.

“Quan pinto - declara Maczassek - vull reunir elements oposats en un mateix llenç. Vull posar de costat el caos i l’ordre, la massa i la forma, l’atzar i l’estructura, la llum i l’obscuritat, l’espès i el clar, el moviment i la quietud, l’espontani i el racional... la natura i la cultura, els altres i el jo. La meva pintura no es pot entendres sense aquest diàleg ni sense aquestes paradoxes. De fet, tot el meu darrer treball és ple de paradoxes, en el sentit que conté conceptes antagònics que expressen de manera contradictòria un enunciat veritable. La veritat minúscula que jo vull expressar és l’eternitat el canvi, la transformació, l’evolució.”

La manifestació del canvi
Després de llicenciar-se en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, Waltraud Maczassek va forçar la seva pintura a emprendre un nou camí. Feia molts anys que pintava. Des que va arribar a Catalunya, li agradava acostar-se a les vinyes amb el propòsit d’obtenir allò que considerava essencial. La vinya era el lligam entre la seva família, la seva afecció i les seves obligacions laborals. Tot i així, el tema del paisatge vitícola era una excusa pictòrica per poder reproduir instants únics i per a traduir cromàticament els canvis de la natura. Maczassek se sentia atreta per la força de la ruralia i per l’afany humà de transformar l’entorn. Avui, aquest interès no ha desaparegut gens ni mica de la seva obra. Si més no, el pas per la Universitat va influir decisivament en la forma de representar aquesta inclinació.

El nou camí de la pintura de Waltraud Maczassek ha deixat enrere la reproducció del visible per acostar-se a l’expressió de l’invisible, el llenguatge figuratiu ha derivat en abstracte, l’exuberància de detalls ha deixat pas a la contenció formal i ha permès l’esclat gestual. Alhora, l’ordre i la cultura escenificades en els paisatges de vinya han estat transmutats per l’ímpetu d’una salvatgia particular. En acabar la seva carrera universitària, la pintora penedesenca va començar a expressar el seu jo més profund damunt de teles, papers i negatius.

“El fet de viure durant molts anys al camp m’ha marcat profundament –diu Maczassek. Aquest fet, també, ha influït molt en la meva activitat artística. Posem un exemple: Quan una persona és sensible, no pot deixar de commoure’s en veure un ametller florit. Això passa a trenc de primavera, però quan passa a l’hivern encara pot ser més cru. És un signe de canvi. És un signe de transformació, entre molts d’altres que observem a la natura. Encara n’hi ha molts d’altres que són ínfims i inapreciables.

Precisament, són aquests els que més atrauen la meva mirada i el meu esperit... Uns anys ençà, procurava expressar aquests petits canvis a través de pinzells. Ara, ja no m’interessen els detalls. Vull expressar-los sense floritures... de la manera més mínima, i amb tota la voluntat de concentrar-me en l’essencial.

 
         
..................................................................................................................................................................................................................................................................
         
   

Albert Roca
L’Eco de Sitges - La verema ens porta Waltraud Maczassek a la Galeria Àgora3 (2009)

La verema ens porta Waltraud Maczassek a la Galeria Àgora3
L’exposició es podrà visitar fins el dissabte 10 d’octubre de 2009

Un dels grans al·licients que presenta el món del periodisme és conèixer gent, compartir, conversar i aprendre coses noves, de les qual potser mai hauria imaginat. Un fet que quan parlo dels autors de la Galeria Àgora 3 es reforcen, sobretot si estem parlant d’una gran senyora , una gran artista. Waltraud Maczassek. Ens va conquerir a nosaltres fa uns anys en la seva exposició a la mateixa galeria, on partint del paisatge seductor i entranyable del Penedès va mostrar una obra oberta, valenta, amable i plena de detalls que agraden a l’espectador. Aquest degoteig d’imatges que t’arriben i que un cop visitada l’exposició segueixes pensant en ella. Amb el mateixos paràmetres i coincidint amb el temps de la verema, i la festa que es celebrarà a Sitges el proper divendres, Waltraud Maczassek torna a visitar el seu territori mediterrani, amb les mateixes impactant imatges i un regal especial, a més de les pintures també podem gaudir de les seves fotografies. Concretament es tracta de 12 pintures i 16 fotografies, on podem gaudir de l’esplendor del nostre entorn, aquella naturalesa que no ens cansarem d’admirar i que han donat a una obra de Maczassek del tot seductora. Ho sabem molt bel els anterior llocs on ha tingut l’obra exposada. Londres, Berlin, Oslo o Ginebra.

Després de més de dues dècades com artista veiem la seva consolidació del triomf definitivament de la seva inspiració, amb la peculiaritat de poder copsar en els seves obres la mateixa característica com a gran conservadora, pausada, tranquil·la, relaxada i que sempre pot aportar alguna cosa nova. Partint de la fredor del seu Frankfurt natal, Waltraud ha trobat la seva gran calidesa en el Penedès, sense mai perdre de vista el seu indret de partida. Amb tot allò hi ha una obra que no deixa de créixer i que gràcies a la Galeria Àgora 3 podíem veure un doble regal , en forma de pintura i de fotografia . I l’espectador com sempre és l’afortunat receptor.

L’exposició de Waltraud Maczassek la podem visitar a la Galeria Àgora 3 fins al 10 d’octubre.

 
         
..................................................................................................................................................................................................................................................................
         
   

Redacción
El 3 de vuit - Fotografia i pintura (2009)

Waltraud Maczassek torna demà a Sitges amb un exposició a l’Àgora 3
OBRA RECENT. La mostra, titulada “Fotografia i pintura, 2009” s’endinsa en la creació i les transformacions d’un món creat per l’artista i es podrà visitar fins el 10 d’octubre.

L’artista Vilafranquina d’origen alemany Waltraud Maczassek inaugura demà sota el títol “fotografia i pintura 2009”, una mostra de les seves darreres creacions a la sala Àgora 3 de Sitges. L’exposició que s’inaugura a 2/4 de 8 del vespre de la diada de Catalunya, romandrà oberta al públic fins el dia 10 d’octubre , de dilluns a dissabte de 17 a 20, diumenges i festius d’11 a 14 i també en hores convingudes durant tota la setmana. Al catàleg de l’exposició, el poeta i crític d’art Josep Corredor-Matheos defineix l’obra recent que la pintora Vilafranquina presenta a Sitges com la “creació i transformacions d’un món”. L’autor pensa que el que de manera conscient importa a Maczassek a través del seu art és “no relliscar sobre la superfície, amb la urgència de la vida diària, sinó amb calma, traient a la superfície allò més profund, l’aigua secreta dels orígens”. Corredor-Matheos afirma que la seva pintura “es mou aparentment, sense objectiu, de la mateixa manera que sense objectiu es presenta, aparentment també, la naturalesa el caràcter insondable de la qual intenta de descobrir aquesta artista en els seus quadres i en les seves fotografies”.

Així doncs, Waltraud Maczassek ens sorprèn en aquesta nova exposició a Sitges amb una evolució del seu art, que incorpora un altre art, la fotografia, i que al text del catàleg es resumeix com “el camí seguit per la seva obra, fruit d’una visió interior. En la creació artística, l’obra aconseguida continua la seva transformació, el seu lliure procés vital, davant de l’espectador, com constatem davant dels magnífics quadres d’aquesta artista. I en aconseguir-se un punt de l’infinit interior, les paral·leles acaben feliçment trobant-se.